miércoles, 29 de octubre de 2008

Fiestas Mayores: orígenes

Hoy he estado pensando sobre las fiestas de Girona, las de "Sant Narcís". Me he acordado de la leyenda que dió nombre a la fiesta.

Hace 700 años, las tropas del Rey Francés asediaron la ciudad. La población no opuso resistencia pero los soldados abusaron de la población y hasta profanaron la tumba de "Sant Narcís", rompiéndole un brazo. Ésto fue la gota que colmó el vaso para el santo y de su cuerpo empezaron a salir miles de moscas bien gordas que empezaron a picar mortalmente a los soldados y sus caballos, con lo cual tuvieron que irse de la ciudad.

Luego me he acordado de la história de la patrona de mi pueblo, la "Madre de Dios de las sogas". Cuenta la leyenda que la peste en su época más gloriosa llegó a las cercanías del pueblo, llenando de muertes i enfermedad gran parte de la región pero que, cuando llegó al pueblo, bajó la Virgen María y tocó las campanas de la iglésa del pueblo, asustando a la peste, que se recogió y se largó. Los habitantes ante el estruendo del campanario fueron corriendo a ver qué pasaba y se encontraron la estatua de la Virgen atada a la soga de las campanas subiendo y bajando. (frase monty pyton (Brian's Life): ¡¡ Un milaaagro!! ¡¡Milagroo!!)

En fin, uno normalmente no se acuerda de éstas cosas que tenemos guardadas en el cajón de la cultura popular, pero en fechas como ésta, es interesante preguntarse porqué celebramos con tanta alegría un día en concreto.

¿Cuál es la história del/a patron/a de vuestro pueblo/ciudad? ¿Celebráis las fiestas en la fecha por algun motivo concreto? Alguno de vosotros va a poner una vela al Santo en cuestión para agradecerle ser el fundador de las fiestas? ¿Los ateos se deberían abstener de las fiestas mayores de orígen religioso?

6 comentarios:

Esther dijo...

Joer, qué historias, yo la verdad es que soy de Zaragoza y creo que la virgen se limitó a decir dónde quería la iglesia (igual que en Alcañiz, donde vivo ahora). Aunque ahora que lo pienso hay un 'milagro' bastante posterior a ser patrona de ZGZ, durante la guerra civil, los rojos bombardearon Zaragoza y tres de las bombas cayeron sobre la Basílica y no explotaron, actualmente están dentro de la basílica expuestas :D

Anónimo dijo...

Primo0o0 ko0mo se nota ken kasano tengo internee agh!! por cierto no kreoke subamos a las fiestas de gerona pk no hay mucha pasta y tal pero wenu... ke tal tu vida?? un besitoh mu mu grande primo

Bluemey dijo...

rehtse: Caramba con la Pilarica pues! Ya diría dónde la quería, pero se ve que la cuida oye! ^^.

crys: Que faena! ¿Qué es eso de que no vas a venir?? Por Navidades te enteras!. Pues mi vida bien, gracias. Mañana me vuelvo a casa de mis padres a vivir que ya era hora.
Dentro de nada es tu cumple! Esto hay que celebrarlo!!

Anónimo dijo...

pero como no me voy a reiír? es una fiesshhhtaa..
jaja l'ésser humà necessita festa.
i ara aprofitem la tradició i celebrem els considerats patrons del poble, pero dubto qe shi fagi gaire cas als origens.
a la alta edat mitjana hi havia més de 120 dies de festa nacional.
dona per pensar.

_MeiA_ dijo...

oohh! moltes gràcies per explicar aquestes històries! m'encanten escoltar-les!

treballo amb avis, i em quedo "embobada" escoltant les seves historietes.

I pel què fa a Sant Narcís, tots m'han explicat una història diferent.. però que tots coincideixen que és el k fa desaparèixer les mosques...

;)

_MeiA_ dijo...

Per cert, a Manlleu, el meu poble, hi ha un munt de contes i llegendes... moltes.. però putser la més famosa de totes és la De La Serpent de Manlleu. Que el dia de Reis es representa per tot Manlleu, fent un espectàcle molt bonic de veure.

L'he trobat per aqui en una pàgina,,, te la copia tal-qual ;)


LA SERPENT DE MANLLEU:
Hi havia una serp molt grossa que vivia a l'arbreda de la Devesa, cal dir que la Devesa era aleshores una boscúria espessa dins la qual no sols s'emprava la serp sinó que també hi havia d'altres i diversos animals. La serp duia una cabellera, i al mig d'ella hi duia un diamant d'un tamany considerable . Sempre que anava al riu per abeurar-se, se la treia, no sabem com, i la deixava en un determinat lloc on la recollia després. Observat això per cert manlleuenc, aquest es disposà a prendre-li i posant-se a l'aguait se n'apoderà en un moment que la serp anà a veure, la serp que se n'adonà de seguida, l'atrevit manlleuenc hagué de fer escàpol. I muntant el cavall que duia va travessà el riu, perseguit per la serp, cap al carrer del Pont amunt, empal·lidit per la por va entrà a refugiar-se, en una casa que hi havia fent cantonada amb el carrer de Sant Domènech, just al lloc on fins fa poc hi havia un conegut cafè. En arribar allà, barrada la porta, la serp no va pogué entrar. Delerosa, però, per recuperar la seva joia, començà a colpejar tant fort que l'espavilat que l’havia robat, romania esporuguit a l'interior. Tement en un moment que la serp arribés a enderrocar la porta no massa segura, i aprofitant que la casa feia, com hem dit, cantonada, l'atrevit va sortir de la casa en tant que els habitants de la mateixa posaven el diamant al damunt d'una taula resguardada en un morter de cuina, girat a l'inrevés que el protegia. Finalment la serp va aconseguir obrir-se pas i aleshores va poder veure's que es dirigia directament vers la taula on hi havia el morter amb la joia dintre. La serp s'hi enfilà i sabent que la joia era allà dins, donà voltes al morter com volen descobrir un lloc on fos possible penetrar-hi i en veure que no podia abastar el diamant es va enroscar al morter i va començar a estrènyer, a estrènyer... talment com si intentés trencar-lo. El morter, però, no cedí i com sia que la serp apretés cada vegada més, i que acabà per rebentar-se.

Heus ací ara la primera versió, tal com es troba al Cançoner Popular de Catalunya:

Sota el pont de Manlleu
hi ha una pollancreda
que n'hi ha un serpent molt gros,
fa tremolar la terra.

Si no ho creieu
anau-lo a
i el trobareu.

Tota la gent que veu
si els pot haver s'els menja
s'ha menjat un senyor
que venia de festa,
un remat de godais,
la truja i la porquera.
tota una professó,

ganfanons i banderes,
un regiment de tropa
canons i baionetes.

Si no ho creieu
anau-lo a veure
i el trobareu.

(Aquesta cançó la sabem tots els manlleuencs, tan fa l'edat, que tothom la canta)

m'agrada la gent que fa poble!